Una xicoteta reflexió de l'assignatura

Quan vaig rebre la notícia que no m'havien pogut matricular en l'especialitat de Pedagogia Terapèutica, que tant desitjava des que vaig decidir començar el Grau de Mestra en Educació Primària, sinó que únicament podia matricular-me en TIC, se'm van trencar tots els esquemes de futur. TIC? Què feia una persona de TIC? Què significava ser especialista en TIC?

Realment, com vaig esmentar en la primera entrada, jo vaig iniciar la universitat cursant el Grau de Mestra en Educació Infantil però motivada per la meua ambició i ànsia de voler aprendre més, vaig decidir matricular-me també en el Grau de Mestra en Educació Primària. Per a mi, l'assignatura motor d'aquest blog (Programari i maquinari) no va ser la primera presa de contacte amb les TIC en la meua formació no obstant això, els programes amb els quals hem treballat, a excepció del Openshot, sí que eren nous per a mi. Alguns d'ells com el Gimp han suposat un repte però alhora un aprenentatge i un desenvolupament en el maneig i soltesa d'aquesta mena d'eines, i altres com l'Escratx, suposava un repte tant cognitiu com a nivell digital.

Considere que cadascun dels programes presentats ens han sigut i seran d'utilitat al llarg de la nostra formació i trajectòria docent, però m'agradaria destacar el bloc de l'assignatura en el qual van mostrar els recursos oberts (i al qual dediquem una entrada del blog) ja que són fonamentals per al moment i situació que vivim; no sols per la pandèmia, la qual ha creat una necessitat de digitalització i de models híbrids d'ensenyament-aprenentatge sinó perquè la tecnologia forma part de la nostra vida diària i aprofitar la competència digital del nostre alumnat per a potenciar el seu aprenentatge em sembla imprescindible.

A més, fer un esment especial a tot allò relacionat amb el llenguatge audiovisual i tot el que comporta (enregistrament, elecció de plans, edició...) ja que el professorat no està format ni en comunicació audiovisual ni en educació cinematogràfica i trobe que és necessària aquesta formació perquè pense que els materials audiovisuals i el cinema en si poden ser un element educador i ferramenta molt potent d’aprenentatge si s'introdueixen a l'aula i a més, cal educar també per a que sàpiguen llegir i interpretar les imatges. 

Concloure dient que considere que el fet d'acabar matriculada en TIC ha suposat una oportunitat per a endinsar-me en un món que igual no haguera descobert o prestat tanta atenció per intenció pròpia, i que no pot estar més satisfeta i agraïda d'aquest succés fortuït, A més, afegir que encara que és una especialitat, la formació en TIC hauria de ser un element fonamental en la formació del futur docent sent aquesta una assignatura o assignatures obligades i comunes per als dos graus d'Educació.

LAS TIC EN EDUCACIÓN INFANTIL

En la entrada de hoy, me gustaría comentar este artículo relacionado con las TIC en Educación Infantil de Praena y Martínez (2009) "El uso de las TIC en educación infantil".

Praena y Martínez, parten del hecho de que vivimos inmersos en un mundo donde la tecnología y las TIC forman parte de nuestro día a día, y cada vez más. Ante esta realidad, no queda otra que desde el ámbito educativo “subirse al carro” y remar en la misma dirección y no a contracorriente del mundo en que vivimos, es por ello, por lo que los autores de este artículo apuestan por la integración de las TIC en el aula desde los primeros niveles educativos, sustentando su opinión en argumentos que exponen como los siguientes: 

• Las Tic como apoyo educativo para el docente. 

• Las Tic como mejora del modelo educativo para paliar la transmisión unidireccional de conocimientos y como fomento del trabajo colaborativo. 

• Las Tic como fuente de información más accesible y atractiva. 

• Las Tic como medio de expresión creativo para los alumnos/as.  

• Las Tic como facilitador y creador de espacios de aprendizaje tanto presenciales como virtuales. 

• Las Tic como fuente de motivación para seguir aprendiendo. 

• Introducir al alumnado en el uso de herramientas tecnológicas que en un futuro deberán utilizar y saber manejar de forma competente. 

Se puede trabajar con alumnos de 4-5 años tanto en gran grupo o en pequeños grupos e incluso de forma individual, tanto bajo las directrices del docente como de forma autónoma. Mediante el uso de ordenadores, además de la mejora en el manejo de estos, estas criaturas podrán desarrollar su autonomía (tanto en la toma de decisiones como en su aprendizaje debido a la posibilidad de autocorrección), su psicomotricidad fina, trabajar el lenguaje iconográfico y visual tan importante para el desarrollo de la lectoescritura y potenciar la interacción social y el trabajo colectivo. 

 

Este artículo fue escrito en el 2009, ahora 11 años más tarde, todavía los dispositivos digitales y las TIC están más presenten en todos los ámbitos de nuestra vida. Por aquel entonces, los autores ya eran conscientes de que tendría lugar un enorme avance en cuanto a tecnología y que esta debería ir “depurándose” y convirtiéndose en más asequible y fácil de manejar. No obstante, este proceso de evolución y de mejora no cesa nunca, es por ello, por lo que es imprescindible la continua formación del profesorado y mantenerse actualizado. Parece que siempre la escuela va “algunos pasos por detrás”. Pero cierto es, que actualizar los dispositivos digitales del centro en periodos de tiempo relativamente cortos supone un costo económico que no todos los colegios pueden acarrear. En ese caso, debemos poder y saber aprovechar todos los recursos de los que dispongamos, estar activos, utilizar y compartir recursos libres que se nos ofrezcan. 

 Martínez, Y., Praena, M.A. (2009). El uso de las TIC en educación infantil. TRANCES: Revista de TRANCES: Revista de Revista de Transmisión del Conocimiento Educativo y de la Salud, 1 (4), 161-167. 

Recursos Educatius Oberts

Avui us vaig a parlar de Recursos Educatius Oberts.

Per qui no ho conega, els Recursos Educatius Oberts són materials i recursos en diferents suports i formats que poden ser utilitzats tant per a aprendre, ensenyar i inclús investigar. Però allò que caldria destacar és que són oberts, és a dir, són de domini públic o protegits amb una llicència obert permetent així que puguen ser accessibles i difosos (cal citar l'autoria) i a més, si cal, modificar-los i adaptar-los atenent a allò que volem treballar a l'aula i a les necessitats del nostre alumnat.

EDIA és un projecte gestionat per CEDEC, i ofereix una àmplia diversitat de recursos educatius oberts que poden ser utilitats en les etapes d'Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i inclús per a Formació Professional. Aquests recursos tenen com a objectiu no només l'aprenentatge d'aquells continguts curriculars lligats a aquests sinó també el desenvolupament de la competència digital a l'aula entre altres. Afavoreixen el treball i l'aprenentatge autònom per part dels alumnes mitjançant una metodologia on l'estudiant participa de forma més activa i a més, presenten un caràcter més lúdic que junt amb el fet d'estar utilitzant dispositius digitals podrà incrementar la motivació i implicació de l'alumnat.

A més, existeixen materials de qualsevol àrea de coneixement lligada als continguts curriculars i que poden ser modificables fent ús d'una ferramenta oberta anomenada Exelearning, que permet crear recursos interactius d'una forma molt senzilla sense la necessitat de tenir un gran maneig i desimboltura en aquest camp, ja que compta amb tutorials i un blog on pots trobar molta informació del seu funcionament. Personalment, us la recomane.

No obstant això, una de les coses que més m'agraden d'aquest projecte és que s'han generat xarxes de docents que repensen i debaten sobre algunes qüestions que ens interessen com a educadors i també a l'incorporar recursos TIC a l'aula. Alguns dels diàlegs plantejats obrin una mirada cap a nous models de continguts que siguin més accessibles, respectuosos i inclusius. Així com pots conèixer experiències reals d'escoles que amb els REO han aconseguit fer treballs i projectes meravellosos; i llegir articles que CEDEC publica periòdicament relacionats amb els REO, softwares lliures, metodologies, avaluacions, aspectes sobre l'actualitat educativa...

D'altra banda, també m'agradaria comentar-vos una altra xarxa de Recursos educatius oberts anomenada Procomun d'Educalab, que també és un lloc d'intercanvi de materials, idees i experiències, on pots buscar, crear i modificar els recursos. Funciona d'una manera semblant a l'anterior perquè també està organitzada per contextos educatius i àrees de coneixement. D'aquesta plataforma, m'agradaria que cap a la possibilitat de crear comunitats de treball on diferents docents interactuen i on és possible crear esdeveniments virtuals informatius on s'intercanvien i es difonen idees, permetent així una major connexió, col·laboració i participació dels diferents membres de la comunitat educativa.

Com a conclusió, m'agradaria posar l'accent en la importància de crear i compartir Recursos en obert, que possibiliten que tothom puga accedir i aplicar-los a la seua aula, dirigint-nos tothom cap a una educació més equitativa i inclusiva. A més, considere essencial el fet de tenir xarxes on diferents docents puguin compartir i enriquir les seues experiències. Els REO són un pas endavant en direcció a l'educació que volem aconseguir.

Existeix una bretxa digital generacional tant gran com pensem?

M’agradaria començar presentant-vos a una persona. Aquest home és llaurador i té una tablet digital que utilitza diàriament, per a fer sudokus, veure videotutorials sobre qualsevol cosa que vol arreglar o altres tipus de vídeos d’entreteniment a Youtube, busca informació sobre nous cultius o tècniques per a l’horta, consulta les notícies i el seu compte bancari des d'apps, té xarxes socials com Whatsapp i Instagram… Aquest home és el meu iaio. El meu iaio té 91 anys. Bretxa digital generacional? Caldria repensar-ho…

Què estem tenint en compte per a definir a una generació com nadius digitals i a l’altra com immigrants digitals? Els nadius digitals són amb paraules de Marc Prensky (2001), la generació actual de jóvens -que ha nascut i crescut amb la tecnologia -, i les generacions anteriors- que adoptaren la tecnologia més tard en les seues vides-els immigrants. Però que estem tenint en compte per a afirmar que els nadius són més competents digitalment que aquells que no ho són?

La diferència que hi trobe entre aquestes generacions radica en la forma d’apropar-nos a la tecnologia i als nous canvis que hi ha. Pot ser aquell que naix integrat i envoltat de tecnologia ho considera i ho viu de forma “normal”, però aquell on eixos canvis han sigut introduïts una vegada ja s’ha acostumat a altres formes de vida, s’acosta més lent i més prudent. No obstant això, no implica que no puga arribar a dominar i a obtenir la competència digital que puga tindre un “nadiu digital”. A més, què entenem per competència digital? Compartir fotos a una xarxa social, jugar a videojocs online…? Com sabem i marca el marc comú de competències digital, va més enllà.

A més, és qüestió també d’actitud cap als canvis i a la tecnologia, aquell que estiga disposat a utilitzar els dispositius digitals i a aprendre “sobre i d'aquests” serà qui al final aconseguisca avançar i incorporar la tecnologia de manera més competent a la seua vida, aprofitant tot allò que ofereix i fent la seua vida més fàcil.

I ara, que de la mà de la neuroeducació sabem de la plasticitat del cervell humà i de la capacitat que tenim per a canviar i adaptar-nos; amb l’exemple del meu iaio (i de la infinitat de persones no “natives digitals” que també utilitzen la tecnologia amb soltesa); alguns estudis; i que Prensky, qui postulà el concepte de nadius i immigrants digitals i anotà l'existència de la bretxa, ho haja qüestionat també… podem seguir parlant amb tanta fermesa d’eixa GRAN bretxa digital generacional?

Prensky, M. (2001). Digital Natives, Digital Immigrants. On the Horizon, 9 (5), 1-6. http://dx.doi.org/10.1108/10748120110424816

Sugata Mitra. Construyendo una escuela en la nube.

 Sugata Mitra. Construyendo una escuela en la nube. 

Com bé sabem, ni tot és blanc ni tot és negre, hi ha una paleta de grisos pel mig. I aquesta conferència i les idees de Sugata Mitra no queden exemptes d’aquest fet. Abordaré una per una les idees que més m’han impactat i m’han sorprés.

En primer lloc, trobem el concepte escola. Coincidim en que eixe disseny de l’escola de “fabricar” persones idèntiques sense eixir-se’n del sistema és un disseny obsolet i que pot ser que funcionara per un objectiu no educatiu sinó administratiu, no obstant, la direcció que pren Sugata Mitra tampoc em convenç massa, perquè no està d’acord amb el disseny dels victorians perquè els treballs d’ara no són com els d’abans. Aquest argument en el qual dóna a entendre que l’escola ha de respondre a les necessitats del mercat laboral no el comparteixc; l’escola és o deu ser la institució que ens permeta ser i crèixer, que ens prepare per a un futur millor. Però, què és un futur millor? Un bon treball i un nivell econòmic elevat o viure en una societat educada en valors i que lluite pel bé comú, respectant el llegat que ens han deixat els nostres antecessors i treballant per a construir un món millor del qual gaudiran els nostres successors? Per a mi, l’escola junt als demés àmbits de la vida dels xiquets i xiquetes ha de treballar per formar ciutadans amb criteri, que sàpiguen conviure en un  societat basada en el respecte i en la cerca del bé comú, a més, els ha de donar les ferramentes necessàries per poder millor aquesta societat en la que viuen. 

Sugata defensa que pels treballs que ara es demanden, han de saber llegir amb sensatesa, però la meua pregunta és la següent: Deixant-los un ordinador i abandonant-los davant incomptable informació aprenen a llegir de forma sensata i adquireixen el suficient criteri per seleccionar la informació? Pot ser sàpiguen decodificar, sense comprendre. Per dotar d’eixa sensatesa i formar un pensament crític és necessària la figura del docent. Cert és que Sugata fa partícep al docent d’aquest procés d’aprenentatge donant-li un paper de promotor de la pregunta inicial (“El maestro sólo plantea la cuestión y luego retrocede y admira la respuesta”). Però, és aquesta l’única tasca del mestre? Si així fora,  qualsevol generador aleatori de preguntes programat podria ocupar la nostra professió...El docent és més que això, el docent ha de tindre en compte la veu dels discents, eixes preguntes inicials també surten de l’acció d’escoltar els interessos i necessitats dels alumnes; a més, no només és promotor i “deixa que ocurrisca l’aprenentatge” sinó que intervé en ell guiant-los i acompanyant-los en aquest procés, i quan parle d’acompanyar parle de anar donant-los les ferramentes necessàries perquè vagen trencant les estructures del coneixement que tenien per poder-les reconstruir amb un pensament crític, i que siga un aprenentatge realment significatiu, i perquè siga possible el docent ha d’estar durant tot el procés. I la pregunta no ha de ser el punt de partida només, sinó que les preguntes han d’anar generant-se a mesura que es va avançant per poder seguir aprofundint i aprenent. Si els deixes sols, com feia Sugata amb els xiquets d’un poble de la Índia, pot ser que hagen aprés el funcionament de l’ordinador i a “decodificar” la informació (que no a llegir, a comprendre), però...realment han aprés? (i quan parle d’aprendre, em referixc a aprendre de forma significativa). 

Està clar que avui dia la informació la podem trobar a Internet, però hem de saber com treure-li partit, com menejar-nos dins d’aquesta xarxa, però sobretot, a seleccionar la informació la qual cosa requereix d’un pensament crític que s’ha de formar i potenciar. Perduts en una mar d'informació, dades i immediatesa, és essencial aprendre a pensar de manera crítica per a analitzar, comprendre i interpretar el món en el qual vivim. Encara que els xiquets són curiosos, hem d’ensenyar-los a fer-se preguntes, a dubtar d’allò que se’ls presenta, que no accepten el coneixement com un dogma sinó que el qüestionen i si l’accepten que siga perquè han contrastat diferents fonts. I a fer tot açò, s’ensenya. I qui ho ensenya: un ordinador o un mestre? Ací és on està el debat amb les TIC. Hem d’aprofitar-les com a ferramenta d’aprenentatge però fent un ús responsable i correcte d’aquestes i sobretot sense abandonar els alumnes davant aquest món, sinó guiant-los i utilitzant les TIC i traient-li profit al màxim. 

Tampoc vaig considerar ni correcte ni oportú i molt classista, el seu comentari sobre la jove que podrien reconèixer perquè igual els hauria cridat des d’un call center. Què vol dir amb aquest comentari? Això és al que poden aspirar? De res serveix donar-li un ordinador als xiquets amb menys recursos per a que aprenguen si després considerem que el seu lloc és un call center. Com bé sabem, les expectatives tant de l’adult com del propi alumne i la pràctica docent  influeixen tant en la personalitat com en el rendiment d’aquest, i aquestes poden desembocar en un reproducció social (una reproducció de les desigualtats socials, culturals i econòmiques) o en la construcció més equitativa,  inclusiva i respectuosa. 

Sugata defen el disseny d’un model d'aprenentatge en el qual s’aprofite el “asombro” i la seua capacitat de treballar junts, però el “asombro” s’ha d’anar generant i alimentant a mesura que s’avança en el procés d’aprenentatge i no només es fa donant-los un ordinador i una pregunta inicial que es moga, va més enllà. Hem d’aprofitar les diferents situaciones que es generen per anar plantejant noves preguntes i que no s’apague eixa curiositat i interés per aprendre. 

L'utilitizació de les TIC a l'escola. Sí o no?

Amb la finalitat de que s'entenga millor la meua reflexió, us posaré en context...Estic matriculada tant al Grau de Mestra en Educació Infantil com al Grau de Mestra en Educació Primària; i actualment, estic realitzant les pràctiques d’Educació Infantil en el curs de tres anys.

A la classe on estic, les mestres no pareixen posicionar-se massa en favor de la utilització de ferramentes TIC a l’aula. Malgrat que tenen un ordinador i un altaveu, l’utilitzen només per a posar cançons, però minimitzen la pantalla perquè els xiquets no es queden embadalits a la pantalla. Consideren que li dediquen massa hores als dispositius digitals durant la resta del dia, i pensen que l’escola pot ser un entorn on desconnectar de tot aquest món digital. Cert és que en altres escoles on ha estat, s’utilitzava més la pissarra digital i la pantalla, però més com a mitjà per visualitzar videoclips, vídeos educatius, dibuixos animats i pel·lícules que com a ferramenta manipulativa sense aprofitar el seu potencial educatiu.

En certa manera, compartisc el punt de vista de les mestres de la primera experiència esmentada perquè des d'infantil s'observa que s'està perdent la capacitat d'escolta i d'atenció si no compten amb suport visual i que amb tanta pantalla s'està evidenciant una sobreestimulació, que juga a la contra d'una obertura integral dels sentits dels menuts.

Personalment, considere que la integració de les TIC va més enllà de la visualització de vídeos o el maneig de la pissarra digital. Que com tot, serà beneficiós o dolent en funció de la utilitat que li dónes i la intenció que hi haja darrere. Cert és que estem rodejats de tecnologia i que de vegades se'ns oblida "viure en la realitat", respirar i jugar a l'aire lliure, observar detingudament allò que ens envolta, gaudir de les xicotetes que tenim... però, d'altra banda, pense que les TIC ens poden oferir un ampli ventall de possibilitats per treballar diferents temes i de forma transversal, bé siga en educació infantil com en etapes superiors (en aquestes més).

En la justa mesura, tenint clar el perquè que hi ha darrere i allò que volem aconseguir i prioritzant el vertaderament important (l'aprenentatge significatiu), pense que les TIC es poden aplicar a la classe. Perquè si no també seria remar a contracorrent del món, en una societat on la tecnologia avança a un ritme vertiginós.