viernes, 26 de febrero de 2021

Existeix una bretxa digital generacional tant gran com pensem?

M’agradaria començar presentant-vos a una persona. Aquest home és llaurador i té una tablet digital que utilitza diàriament, per a fer sudokus, veure videotutorials sobre qualsevol cosa que vol arreglar o altres tipus de vídeos d’entreteniment a Youtube, busca informació sobre nous cultius o tècniques per a l’horta, consulta les notícies i el seu compte bancari des d'apps, té xarxes socials com Whatsapp i Instagram… Aquest home és el meu iaio. El meu iaio té 91 anys. Bretxa digital generacional? Caldria repensar-ho…

Què estem tenint en compte per a definir a una generació com nadius digitals i a l’altra com immigrants digitals? Els nadius digitals són amb paraules de Marc Prensky (2001), la generació actual de jóvens -que ha nascut i crescut amb la tecnologia -, i les generacions anteriors- que adoptaren la tecnologia més tard en les seues vides-els immigrants. Però que estem tenint en compte per a afirmar que els nadius són més competents digitalment que aquells que no ho són?

La diferència que hi trobe entre aquestes generacions radica en la forma d’apropar-nos a la tecnologia i als nous canvis que hi ha. Pot ser aquell que naix integrat i envoltat de tecnologia ho considera i ho viu de forma “normal”, però aquell on eixos canvis han sigut introduïts una vegada ja s’ha acostumat a altres formes de vida, s’acosta més lent i més prudent. No obstant això, no implica que no puga arribar a dominar i a obtenir la competència digital que puga tindre un “nadiu digital”. A més, què entenem per competència digital? Compartir fotos a una xarxa social, jugar a videojocs online…? Com sabem i marca el marc comú de competències digital, va més enllà.

A més, és qüestió també d’actitud cap als canvis i a la tecnologia, aquell que estiga disposat a utilitzar els dispositius digitals i a aprendre “sobre i d'aquests” serà qui al final aconseguisca avançar i incorporar la tecnologia de manera més competent a la seua vida, aprofitant tot allò que ofereix i fent la seua vida més fàcil.

I ara, que de la mà de la neuroeducació sabem de la plasticitat del cervell humà i de la capacitat que tenim per a canviar i adaptar-nos; amb l’exemple del meu iaio (i de la infinitat de persones no “natives digitals” que també utilitzen la tecnologia amb soltesa); alguns estudis; i que Prensky, qui postulà el concepte de nadius i immigrants digitals i anotà l'existència de la bretxa, ho haja qüestionat també… podem seguir parlant amb tanta fermesa d’eixa GRAN bretxa digital generacional?

Prensky, M. (2001). Digital Natives, Digital Immigrants. On the Horizon, 9 (5), 1-6. http://dx.doi.org/10.1108/10748120110424816



No hay comentarios:

Publicar un comentario

Una xicoteta reflexió de l'assignatura

Quan vaig rebre la notícia que no m'havien pogut matricular en l'especialitat de Pedagogia Terapèutica, que tant desitjava des que v...